Cresta Benicadell - 2007
La segona vegada que vaig recorrer la Cresta de Benicadell va ser per Gener d'enguany, 2007. Aquesta vegada amb Solete, Merli, Peris i Pepo; un plaer. Gràcies a Lluïso pel retoc de les fotos i perdona que oblidara cridar-te. M'aguera agradat que hi vingueres.
Aproximació des de la casa forestal de la vessant nord de la Cresta, en la Vall d'Albaida, als peus de la imponent Cresta de Benicadell.
El sol ens acompanyà durant l'aproximació per fer-nos suar, però no durà gaire. Aprofitant els darrers moments assolejats.
Pepo passant el pas més estret del recorregut amb el seu casc malrollero; Peris, Merli i Solete esperant al darrere.
Eeeessssseeeee Soleteeeeee con to el gen aberrao sobre el tolondrete !!!
Els nuvols cobriren tota la banda nord de la cresta, la Vall d'Albaida, deleitant-nos amb un preciós efecte; les nostres ombres es projectaven sobre la boira; però cadascú no podia vore més que la seva pròpia ombra, no la de la resta.
El darrer pas, una curta trepada molt aeria, aquesta vegada amb botes de muntanya; a dalt el Merli assegura el pas.
Aproximació des de la casa forestal de la vessant nord de la Cresta, en la Vall d'Albaida, als peus de la imponent Cresta de Benicadell.
El sol ens acompanyà durant l'aproximació per fer-nos suar, però no durà gaire. Aprofitant els darrers moments assolejats.
Pepo passant el pas més estret del recorregut amb el seu casc malrollero; Peris, Merli i Solete esperant al darrere.
Eeeessssseeeee Soleteeeeee con to el gen aberrao sobre el tolondrete !!!
Els nuvols cobriren tota la banda nord de la cresta, la Vall d'Albaida, deleitant-nos amb un preciós efecte; les nostres ombres es projectaven sobre la boira; però cadascú no podia vore més que la seva pròpia ombra, no la de la resta.
El darrer pas, una curta trepada molt aeria, aquesta vegada amb botes de muntanya; a dalt el Merli assegura el pas.
entrada de Pau a las
8:09
0 comentarios:
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio